Punt i (seguit?)

Ja no tinc ganes d'escriure al bloc... i cada volta que rellegisc els meus escrits m'agafa vergonya perquè els trobe cursis. Ja sabia jo que la meua experiència bloggera anava a durar poc... De moment, deixe el losi's siberdiary un poquet apartadet... fins que l'inspiració, el bon temps o la vida em tornen a sacsejar les idees.

La mani

Un operari de l'ajuntament neteja amb aigua les últimes restes de la manifestació d'ahir. Grafittis amb missatge que desapareixeran per sempre. Reivindicacions efímeres que no arribaran a ningú, perquè l'aigua i l'oblit les buidaran de contingut. Les proclames desdibuixades i regalimant gota a gota per la paret la traslladen a la trobada inesperada en la manifestació. El va veure i es va detindre, esperant que la reconeguera. En coincidir les mirades, cap dels dos va voler mostrar sorpresa ni alegria. Quatre frases de compromís, ressabudes i sense interès. Conversa fugaç i l'adéu. Tant de temps...tant poc a dir...

L'operari insisteix, agafa amb força la mànega i intensifica la pressió de l'aigua. Cara a la paret, mentre observa com desapareix la pintada de "LLIBERTAT" sent molta tristesa. Pensa que la seua relació està tan remullada d'aigua i d'oblit com el cartell. Reconeix que ja no té sentit tornar a veure'l. I sent llàstima perquè ahir, quan es van dir adéu, va sentir més buidor que res...

D.E.P.

El homo antecesor es menjava als seus difunts. I ara són els morts els que ens devoren a nosaltres... I és que no hi ha res que em faça més pànic i peresa que tots els tràmits físics, emocionals i burocràtics del soterrar d’un familiar. (Crec que) no tinc por a la mort, sinó a tota la parafernàlia que l’envolta. Per què no ens evaporem, com l’aigua?