La mani

Un operari de l'ajuntament neteja amb aigua les últimes restes de la manifestació d'ahir. Grafittis amb missatge que desapareixeran per sempre. Reivindicacions efímeres que no arribaran a ningú, perquè l'aigua i l'oblit les buidaran de contingut. Les proclames desdibuixades i regalimant gota a gota per la paret la traslladen a la trobada inesperada en la manifestació. El va veure i es va detindre, esperant que la reconeguera. En coincidir les mirades, cap dels dos va voler mostrar sorpresa ni alegria. Quatre frases de compromís, ressabudes i sense interès. Conversa fugaç i l'adéu. Tant de temps...tant poc a dir...

L'operari insisteix, agafa amb força la mànega i intensifica la pressió de l'aigua. Cara a la paret, mentre observa com desapareix la pintada de "LLIBERTAT" sent molta tristesa. Pensa que la seua relació està tan remullada d'aigua i d'oblit com el cartell. Reconeix que ja no té sentit tornar a veure'l. I sent llàstima perquè ahir, quan es van dir adéu, va sentir més buidor que res...