LOSI'S SYBERDIARY

Què m'està passant?

dimarts, de setembre 18, 2007

Diario de mi primera comunión

Fa setmanes (o mesos?) que no tinc ganes d'escriure al blog. Una, acabe cansada de treballar tot el dia davant l'ordinador - m'estic convertint en miope oficial-. I dos, m'ho passe millor llegint els blogs dels syberamiguets-syberamiguetes.

Internet està ple de gent que escriu molt bé i que explica històries que fa 20 anys (tots recordem el Diari de mi primera comunión) només arribaven a descobrir els nostres germans quan ens furtaven les claus del diari personal.

Ja aleshores escrivia sabent que algú m'acabaria llegint. Estava seguríssima que algun dia ma mare o la meua germana descobririen el diari, destaparien els meus secrets. Per això, mesurava molt les meues paraules. Hi havia voltes que, directament, deixava missatges al marge dirigits a la meua germana. De l'estil "Deixa de llegir, cotilla" o "Sabria que algun dia acabaries trobant les claus, alamamavas"

I ara, ací estic, explicant les meues històries a tot el siberespai. Molts dies tinc vergonya d'escriure, perquè encara conserve la por a ser descoberta de quan vaig tindre el meu "Primer diario de mi primera comunión". Els xiquets de hui en dia escriuen diaris de su primera comunión? Ni idea. Seria una llàstima que es perderen eixos diaris perquè eren la mar d'elegants, de tapa dura, daurats i amb dibuixos de querubinets. Les fulles eren de colors i als cantons tenien il.lustracions kitsch i feien bona oloreta.

La teua màxima preocupació a un diari de primera comunió era el dia que faltaves a classe perquè estaves costipat: "Hoy no he ido a clase y me he quedado en el cama viendo los dibujos y me he bebido un zumo y me he comido una vianeta con jamón de york para merendar". Amb una sola frase ("Mi prima no majunta), resumies un mal rollo que ara no soluciones ni amb 20 converses - amb cervesa inclosa - amb els els col.legues.

Els blogs vindrien a ser els diarios de mi primera comunión evolucionats i no sé... si millorats. No es pot comparar l'estètica "primera comunión" dels antics diaris a les desangelades plantilles dels blogs que venen de fàbrica i que tot el món té igual. Jo crec que els blogs tenen poca personalitat comparats amb els diaris d'abans. Això sí, continuem escrivint les mateixes tonteries - ara necessitem parrafades per expressar-nos i ens creiem que tots els nostres problemes són trascendentals- . Tot i això, els secrets més secrets els continuem tenint molt ben amagats. Tancats en clau.

5 Comments:

Blogger Sònia said...

Què guai que tornis a escriure!!!!
Saps, quan la meva neboda va fer la comunió li vaig regalar un diari... però com que sóc la tietaguai, enlloc de ser de Mi primera comunión era del Jordi Labanda, jeje. No sé si el deu fer servir...
petunassus,
sonix

6:51 a. m.  
Anonymous germán said...

Ei! M'alegra que haja tornat la justiciera del syberspai!!! ;) A vore si ara t'estàs més temps!!!
salut!

9:21 p. m.  
Blogger Karma said...

Ey! Losi, no deixis d'escriure que m'ho passo pipa!!
No, ara els nens no tenen diaris. I les nenes, crec que tampoc. Entre d'altres coses perquè... qui fa avui encara la Primera Comunión?
No se... em sembla que el rollo passa més per myspace.com o per qualsevol xat abans que agafar boli i estampar els mals rollos en un bloc de tapes dures anacarades amb querubinets.
ptons, guapa!

9:41 p. m.  
Anonymous dErsu_ said...

Sí, sí, la pantalla de l'ordinador cansa molt, i la vista es ressent. No passa res, escriviu amb bolígraf, sobre paper.

Però escriviu.

9:56 a. m.  
Blogger Karma Peiró said...

Hola Losi

no ho he pogut remediar. He tornat a entrar al teu blog i he anat rellegint els darrers posts. Són genials! I, per Déu, he tornat a morir del riure amb el dels Diaris de Comunió. Després he entrat a deixar un comentari i veig que fa un temps ja t'havia deixat un altre dien-te que m'havia rigut molt. ;.)
El que tenen aquests ciberdiaris...

10:33 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home