Ara o mai
Passa la vida i passa la gent que t'has anat trobant pel camí. I hi ha dies que aquella persona que pensaves que ja t'havia oblidat se'n recorda de tu i torna, sense demar-te permís. I és aleshores quan sents el pes del temps i trobes injust que ara, quan tu ja vius en un altre moment, vulguen fer-te retrocedir al passat. Un consell: no òbrigues la porta a les visites imprevistes.
posted by Losi @ 2:10 p. m.
6 Comments:
Tal vez la mirilla de la puerta no sea un invento casual, si no imprescindible!
"en comala comprendí que el lugar donde has sido feliz no has de tratar de volver"
ens veiem aviat! ja tinc ganes de xerrar d'aquesta i d'altres sensacions...
(mmm... perquè dius 0 comentaris si amb aquest ja en són 3? pinche blogger)
Luz, no tengo mirilla. Intentaré hacer un agujero en la puerta con un taladro que me dejó una parienta tuya :-)
Monik! Avisa quan aterres!
per fi s'ha acabat la dictadura! ;)
si només volia dir que estàs carregaeta de raó. I és una cosa que ens diuen des de ben menuts: no l'abras pa puerta a naide... però passen els anys i ho oblidem tot!
per cert, hi ha gent a la que li senten bé els anys. A eixos sí que els podem obrir la porta!!!
salut i pau!
germán
Publica un comentari a l'entrada
<< Home