Primer diumenge de desembre

De passeig pel barri de la Ribera hem anat a buscar l'Esglèsia gòtica de Santa Maria del Mar, sempre plena de turistes poc respectuosos i de feligresos molestos. Si jo fóra molt de missa, també em molestaria que un diumenge l'esglèsia estiguera més plena de curiosos que de devots. Però és que el temple té molt d'encant i als laterals de l'interior hi ha el "top 10" dels sants i verges més populars. Sant Vicent Ferrer i la Geperudeta hi són. Jo tinc especial predilecció per la Verge de l'Esperança, per la seua història i per miraculosa. No puc contar-vos els favors que m'ha fet però només vos puc dir que des què em va ajudar, no puc deixar d'anar a vore-la. És el meu talismà.

En eixir de Santa Maria del Mar hem anat al parc de la Ciutadella, ple de pares i mares i xiquets, també de solitaris (aparentment) feliços que llegien el diari o tocaven la guitarra, un grup que practicava la meditació. El xandall, vestuari digne d'un diumenge tranquil, inexistent. L'amic senildion podria explicar molt bé perquè el xandall s'ha infravalorat des dels 80 ençà... ;-)També ens hem trobat de nassos amb el conseller d'interior i la seua companya (mai dona, mai parella, mai esposa!), que ja comença a demostrar al seu electorat el preu de ser conseller d'interior. En comptes d'anar a Sabadell a manifestar-se contra el Quart Cinturó, Saura passejava vestit informal de diumenge (=sense xandall) per la Ciutadella, agafadet de la mà de l'Imma Mayol.
Al parc també hi havia molts passejadors de gossos. No sé si m'estic obsessionant amb la modernitat que es respira i que es veu i es ven a Barcelona però últimament he vist molta gent jove que mostra gossos estranys, estrambòtics, moderns com ells. Hi ha qui diu que els gossos s'assemblen als amos. Jo crec que ara, els amos ja busquen i trien el gos que més els combine amb les ulleres de pasta o les botes de disseny. Els animalets, insignificants, miren amb altivesa la resta de vianants. Són exclusius i ho saben. He fet una foto a un dels esperpentos. No serà la primera jeje

Més coses que he vist. Lena parlava al seu magnífic bloc de l'anunci de l'Ajuntament de Barcelona que porta el lema "Aibó". De les faroles dels voltants de la Ciutadella penjen les banderoles que prometen la felicitat plena gràcies al treball. Per ser més exactes, el reclam és: "Més oportunitats per a treballar amb el que t'agrada". Fotos de gent guapa que no supera els 40 anys acompanyen la colpidora frase. Has de ser molt poc sensible o no mirar mai al cel per no sentir-te ofès amb esta campanya que joves com tu, però sobradament preparats (ja ho deia un altre anunci) han elaborat amb tota la intenció per a l'ajuntament de la ciutat més cívica, més neta, més plena d'oportunitats... He fet una foto a una de les banderoles perquè vos feu una idea. Els que viviu a Barcelona deixeu de mirar a terra quan camineu i trobareu missatges com estos penjant de les faroles.

Ací les banderoles ens recorden la imatge de la ciutat que els governants volen donar. A València, esta funció la fan les construccions faraòniques que el Partit Popular ha encarregat a l'arquitecte Calatrava. Però les presses amb què els polítics inauguren obres que consideren pròpies però que s'han fet amb diners de tots juguen males passades. El Palau de les Arts, la insígnia del PP valencià, cau a trossos. Una imatge, la de l'escenari en runes del gran teatre de l'òpera de València, que possiblement mai vorem (ja s'encarregaran d'amagar-la) però que suposa molt. A banda de perdre un espai d'ostentació i perfecte per celebrar visites papals o mítings de partit (fa poc n'hi va haver un amb la presència de Rajoy), el PP valencià perd un punt de la campanya electoral. El dedicat a lloar les obres fantàstiques de la ciutat de València. I Calatrava haurà d'empassar-se la vergonya de treballar a sou per a polítics que només valoren les grans façanes de trencadís blanc. Casualitats de la vida (o no) fan que la mateixa setmana que es plantava la llavoreta d'un possible canvi de govern a la Generalitat es desmorone l'edifici que millor exemplifica la política valenciana dels últims anys. Que Camps s'empare a la Verge de l'Esperança! jeje