Oda a l'escriptura

"Abordar la historia de las grandes civilizaciones occidentales que han dejado a la humanidad un cúmulo cultural, político y científico, siempre constituye un verdadero desafío. Esta inagotable fuente de revelaciones no permite comprender lo simple de la historia, lo trascendente del pensamiento y la interrelación entre el hombre y el mundo que lo rodea a través de la alimentación. El hecho alimentario, en cualquier sociedad, reviste una extremada complejidad".

Després de llegir este paràgraf, em ve al cap:

1. Per què certes persones amb càrrecs importants (professors universitaris, metges, notaris, advocats, polítics, periodistes) no reconeixen que no saben escriure i martiritzen la resta d'humans amb textos incomprensibles?

2. Si un no controla les regles bàsiques d'escriptura (subjecte+predicat, coherència, cohesió etc.) per què no intenta ser més modest i senzill i deixa d'imitar o copiar altres formes d'escriure més complexes (que només els grans mestres de l'escriptura dominen)?

3. Quant de coneixement es perd perquè la gent que té idees no sap com expressar-les?

4. Quant de coneixement es perd perquè la gent sense idees o amb molt poques idees parla, escriu i té fòrums on expressar-se sense que ningú no li diga res?

Ara o mai

Passa la vida i passa la gent que t'has anat trobant pel camí. I hi ha dies que aquella persona que pensaves que ja t'havia oblidat se'n recorda de tu i torna, sense demar-te permís. I és aleshores quan sents el pes del temps i trobes injust que ara, quan tu ja vius en un altre moment, vulguen fer-te retrocedir al passat. Un consell: no òbrigues la porta a les visites imprevistes.

De companya a companya (II)

- M'han dit que ella ha dit que t'ha vist com t'alçaves de la cadira i anaves a passejar al carrer. I clar, està bé passejar però si camines per dins de l'oficina, millor. Ja t'hi acostumaras. Jo t'ho dic de bon rollo perquè a mi m'agradava caminar però ara trobe que es millor fer exercicis de ioga sense moure'm de la taula. Discretament, clar, sense que la resta se n'adone que estic descansant. Van molt bé. Ja t'explicaré com fer-los i et relaxaras molt!

- Ah... vale... Gràcies.

De companya a companya

- M’han dit que ella ha dit que has arribat tard. I que no torne a passar, lo de quedar-te prenyada i arribar tard perquè vas al metge. Jo t'ho dic de bon rollo perquè a mi també em va passar amb l'Andreuet, el meu fill. I ja no n'he tingut més, de fills, ni en tindré, almenys mentre treballe ací.

- Ah...vale...Gràcies.